El Repertori litúrgic marià a Catalunya a finals del segle XVII : les antífones marianes majors de l'M 1168 del "Fons Verdú" de la Biblioteca de Catalunya / Josep M. Salisi i Clos ; [dirigida per: Antonio Ezquerro Esteban]
Salisi i Clos, Josep Maria2012
Dirigida per: Ezquerro Esteban, Antonio. Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Filosofia i Lletres, Departament d'Art i Musicologia, 2012
3 vol. : il., música ; 30 cm
Dispobible també en versió digital. Bibliografia. Índex.
Aquesta tesi presenta l'estudi de la música mariana a Catalunya a finals del segle XVII, concretament, les quatre antífones marianes majors (Alma Redemptoris mater, Ave Regina caelorum, Regina caeli laetare i Salve Regina). Els documents musicals manuscrits de les catorze antífones estudiades i analitzades es troben dins el volum M 1168 del "Fons Verdú" de la Biblioteca de Catalunya. Les antífones triades són composicions d'una dotzena d'autors de la segona meitat del segle esmentat, uns compositors tots ells actius a l'àrea mediterrània peninsular. La tesi s'estructura en tres parts ben diferenciades. En la primera part s'hi reflecteix la contextualització social, política, religiosa i litúrgica del moment esmentat, a la vegada que l'estudi de la vida i obra dels diversos autors, així com també l'evolució històrica tant del text com de la música de les antífones marianes majors. En la segona part s'hi troba una exhaustiva anàlisi de cadascuna de les catorze antífones i la comparació diacrònica i sincrònica d'antífones d'altres autors europeus (francesos, anglesos, alemanys, italians i portuguesos) anteriors, coetanis i posteriors a les obres originals estudiades. I una tercera part on es presenta l'edició en partitura del repertori musical seleccionat amb els criteris de transcripció ben definits i detallats; i a la vegada, es presenten també les partitures antífones dels compositors europeus comparats. Les aportacions fonamentals que fa aquesta tesi són: -L'estudi, l'anàlisi i la transcripció d'un nombre destacable de composicions musicals litúrgiques, totes elles conservades en documents musicals autògrafs i que amplien en bona mesura el corpus de la música litúrgica del barroc hispànic; unes obres de compositors prou destacats en el seu moment, finals de segle XVII a la península. -L'estudi de la música litúrgica mariana i la seva evolució des de documents anteriors al Concili de Trento (mitjans de segle XVI) fins a inicis del segle XX. -L'ús de la música policoral dins de la música litúrgica hispànica a la segona meitat del segle xvii i la seva evolució i transformació segons la particular formació de les capelles musicals. -La manera com els compositors assimilaven els antics textos litúrgics i que com a autèntics artistes creadors (artesans) escrivien les seves obres musicals, unes veritables manifestacions artístiques. -L'estudi de les capelles musicals dels diversos centres religiosos de l'àmbit hispànic i, més concretament, del centre on foren conservats i copiats els manuscrits estudiats (en aquest cas, la població lleidatana de Verdú). -La recuperació i edició en partitura d'aquests materials musicals que en faciliti, a la vegada, la divulgació d'aquests materials musicals per a ús dels músics professionals i aficionats.
